La vida sempre ens depara una lluita constant, la qual s'estén fins al final de la vida mateixa: quan no tens res més per a què lluitar, la vida s'acaba, perd el seu sentit.
Per anar alimentant les ganes de seguir en aquesta lluita constant, la vida ens presenta petites batalles, petites lluites en les quals pateixes i has de persistir per, finalment, aconseguir guanyar aquesta petita lluita i gaudir al màxim del gust de la victòria.
En cas de perdre una petita batalla, mai has de deixar de persistir, ja que la mateixa vida contempla la possibilitat del poder perdre una petita lluita. I la vida et diu: alça't, segueix endavant, la lluita continua... I, en els moments de més desànim, se't presenta una altra lluita que, aleshores, et sembla una lluita enorme. Fas un pas endavant i t'endinses en la batalla, amb el cor alçat entre les teves mans, clamant per una victòria que et torni a donar uns ulls que dissipin totes les foscors... Només veuen la gran llum de la vida.
La lluita acaba i tastes el gust de la victòria, més dolç que mai. Ets sents eufòric, orgullós, enorme, poderós... T'infles d'allò més i tot són esperances, tot són ganes de lluitar per allò que tu vols i que mereix la pena.
I te n'adones que la vida sense lluitar no té sentit, perquè la lluita és el que li dóna valor a tot.
Així que arranca un gran somriure i alça el cap ben alt, el fet de lluitar et fa ser el més gran.
Entrades
